La necessària reforma de les Nacions Unides

L’organització de les Nacions Unides va néixer el 1945 molt condicionada pels resultats de la II Guerra Mundial, fins al punt que el seu principal òrgan decisor, el Consell de Seguretat, està controlat per les 5 potències vencedores del conflicte: els Estats Units, Rússia, França, la Gran Bretanya i la Xina. La seva creació va suposar una fita inapel·lable en la història de la civilització. Des dels 51 països originals s’ha anat ampliant fins als actuals 193, convertint-se en el principal fòrum de governança global, on s’aborden els reptes més importants que afronta la humanitat.

Després de 67 anys, però, la seva estructura dóna senyals clars d’esgotament. El Consell de Seguretat, amb els cinc membres permanents, no representa l’actual equilibri de forces en l’escenari internacional. Europa hi està sobre-representada i els països emergents només hi tenen un representant, la gens democràtica Xina. Més enllà de la seva composició, però, és injustificable que aquest sanedrí segueixi sent l’òrgan més poderós de l’organització, fins al punt que pot ignorar olímpicament els acords presos per una majoria aclaparadora de l’Assemblea General, on hi ha representats tots els països membres, com la recent proposta per acceptar l’ingrés de l’Autoritat Nacional Palestina.

L’actual ONU és incapaç de donar resposta als principals reptes que la comunitat internacional afronta avui dia: els objectius de desenvolupament del Mil·lenni no seran assolits el 2015 (com estava previst), les negociacions climàtiques es produeixen fora del marc de l’ONU i s’embarranquen a causa de la necessària unanimitat i els recents esdeveniments al sud de la Mediterrània han demostrat de nou que la justícia internacional i la responsabilitat de protegir són encara conceptes que s’apliquen poc i massa arbitràriament.

Cal que siguem conscients del perill que l’ONU corre d’acabar en fracàs com va passar amb la Societat de Nacions als anys 30. Hem de pressionar els nostres representants perquè avancin cap a la modernització de la principal organització de governança internacional.

Article publicat al cugat.cat el 12/11/2012

Anuncis

Quant a Albert Royo Mariné

Political scientist and Master in Applied Economics. I currently work at the European Commission as Head of the press and media section. I teach at the Master in International Journalism (Pompeu Fabra University).
Aquesta entrada s'ha publicat en Bona governança, Governança global, Internacional, Política i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s