Sant Cugat és un dels municipis que històricament més ha invertit en la construcció d’habitatge social. És un bon exemple de com l’administració i, en aquest cas, la més propera al ciutadà pot fer polítiques d’alt valor social. Ara, però, la situació ha canviat radicalment. La bombolla immobiliària s’ha desinflat i hi ha centenars de milers de pisos buits als nostres pobles i ciutats. És hora, doncs, de replantejar-se la política pública d’habitatge.
En aquest sentit, és una bona notícia que Promusa hagi pactat amb un promotor privat un règim públic de lloguer en una promoció buida del barri de Can Mates. No té cap sentit seguir construint quan hi ha tants habitatges buits a la nostra ciutat. Aquest tipus d’acords beneficien tothom: el promotor perquè amortitza una inversió morta, l’Ajuntament perquè pot seguir amb la seva política d’habitatge social sense haver de construir més, i l’entorn perquè veu com s’atura de febre devoradora de sòl.
Un bon lloc per seguir amb la necessària adaptació de la política pública d’habitatge a la nova realitat és la promoció que Promusa té previst construir a l’Av. Francesc Macià, entre els carrers de la Creu i d’Orient, just davant del Monestir: dos edificis d’estètica “moderna” de planta baixa més quatre alçades. Si tira endavant tal com està dissenyat (i es mostra als panells informatius), el projecte rebentarà visualment l’entorn, caracteritzat per les cases tradicionals de planta baixa més una o dues alçades i pel Monestir medieval. Esperem que el seny s’imposi i els responsables de Promusa es replantegin aquest projecte tan agressiu amb l’entorn.
Albert Royo Mariné 